Tot passejant pel Poble Sec, l'Alberto, un mexicà resident a Barcelona des de fa molts anys, es va trobar un local abandonat i trist que reclamava urgentment ser habitat. És el moment de crear una família, va pensar, i s'hi va instal·lar. Va funcionar: van ser molts els espontanis que, tot passejant per allà al davant, entraven a casa l'Alberto moguts per la curiositat. Atrets per aquell espai, qu
e era molt acollidor, alguns d'ells el van començar a freqüentar més sovint i, per treure's la sensació, d'estar sempre de visita, com que es trobava al carrer Margarit, no van dubtar ni un instant en batejar-lo amb el seu femení: "La Margarita".
És significatiu que tingui un nom de flor, doncs, igual que una d'aquestes, "La Margarita" esta sotmesa a un etern procés de transformació. Podríem definir-la com al punt d'interacció entre una barreja de personalitats de tots colors, totes elles, definitòries del espai, tenen una mateixa obsessió: el foment de les arts com a medi d'expressió. A partir d'aquesta premissa, es genera un programa que, incloent activitats de tot tipus (exposicions, tallers, concerts, xerrades, perfomances...) la família es dóna a conèixer i, a la vegada, ens ofereix la possibilitat d'entrar a formar-ne part. És molt fàcil, doncs, en etern procés receptiu, "La Margarita" ho té molt clar: el seu màxim estímul és el trànsit de persones. Per això, no es cansa mai d'afavorir als "encontres" i organitzar "trobades" a mode de dinars familiars! El cartell de benvinguda, que un dia va penjar l'Alberto, segueix allà al portal: l'espai es troba obert, disposat i atent a escoltar qualsevol tipus d'idea innovadora o personalitat extravagant. No cal que toqueu el timbre, podeu entrar...
