Lunes 16:00 - 20:00 Martes 16:00 - 20:00 Miércoles 16:00 - 20:00 Jueves 16:00 - 20:00 Viernes 16:00 - 20:00

Galeria H2O, Barcelona (2026)

20/04/2026

Exposición "El viaje de los arquitectos. El mundo en la punta del lápiz y el pincel", hasta el 24 de abril. Organizada por Arquitectes per l'Arquitectura y Fondation Le Corbusier, en el marco de Barcelona Capital Mundial de l'Arquitectura.

El dibujo ha sido históricamente una herramienta fundamental en la formación y la práctica de la arquitectura. Desde los cuadernos de viaje de los arquitectos del "Grand Tour" hasta los bocetos contemporáneos realizados in situ, el dibujo ha permitido observar, comprender e interpretar los lugares más allá de la mirada fotográfica. Esta tradición, hoy a menudo relegada por las herramientas digitales, constituye un legado cultural y pedagógico de gran valor que merece ser revisitado y compartido.

En un contexto dominado por la inmediatez de la imagen digital, una exposición de dibujos de viaje de arquitectos reivindica el tiempo lento de la observación, la experiencia directa del lugar y la capacidad de síntesis crítica que aporta el dibujo a mano. La exposición responde a la necesidad de recuperar esta práctica como herramienta de conocimiento, transmisión cultural y expresión artística, tanto para profesionales como para el público general.

¿Qué papel tiene el viaje en la formación intelectual y cultural del arquitecto? ¿De qué manera las referencias recogidas en esos momentos pueden alimentar el proceso conceptual del proyecto arquitectónico?
La exposición promueve valores como la observación atenta, el respeto por el contexto y el patrimonio, el diálogo entre culturas y disciplinas, y la conexión entre arte, arquitectura y viaje.

06/03/2026

Exposición "Simetries" de Koke Pursals. Del 26 de febrero al 6 de marzo de 2026.

Esta exposición nace de dos obsesiones que me acompañan desde hace tiempo: la búsqueda de la simetría y la fascinación por los museos. Dos impulsos que comparten el deseo de imponer orden sobre el caos.

El recorrido se articula en tres momentos. Primero, las simetrías puras: escaleras que ascienden y descienden en perfecta correspondencia, salas que se reflejan unas en otras, suelos de ajedrez que prometen orden, pero esconden cierto vértigo. En estas formas busco una especie de calma, como si la simetría pudiera convertirse en un principio de organización del mundo.

Después, los museos: el Louvre, la Tate Modern, el MoMA, el Neues Museum, la Bienal de Venecia, Documenta en Kassel, la Royal Academy… No me interesa tanto fotografiar el arte expuesto como el acto de exponerlo y de contemplarlo. Las vitrinas, los pasillos, los visitantes que se detienen o pasan de largo. También me atraen los reflejos de la ciudad en los cristales, las esculturas dialogando con la arquitectura exterior, el límite constante entre el interior del museo y el mundo que lo rodea.

Finalmente, Arles, donde siento que ambas obsesiones confluyen. Las iglesias medievales reconvertidas cada verano en salas de exposición, la piedra románica enmarcando la fotografía digital. La simetría del continente abraza la temporalidad del contenido, que desaparece hasta el julio siguiente.

Al final, mi obsesión por la simetría es, en el fondo, una forma de melancolía: la certeza de que el mundo podría estar ordenado, si tan solo supiéramos dónde trazar la línea.

Comisariado por Pepe Font de Mora
Colaboración de Joan Pifarré de FotoColectania

16/02/2026

Exposición "Objetos luminosos" de Alberto Gramegna - OTTOLUMI. Del 10 al 17 de febrero de 2026.

Ottolumi es un proyecto de diseño que nace a partir de la reinterpretación de la pantalla tradicional de lámpara, despojada de su piel exterior, poniendo en valor su soporte estructural.
Cada modelo es una búsqueda geométrica inducida por la cuerda que se proyecta como una recta con múltiples direcciones en el espacio, generando superficies regladas que definen el nuevo diseño de lámpara.
La representación gráfica en planta es el resultado de la primera intuición tridimensional y se convierte en logo del mismo modelo.
En esta exposición para la galeria H2O, Alberto Gramegna, ideador de Ottolumi, iluminará el espacio con diseños que al fin y al cabo no dejan de ser también objetos matemáticos.

23/01/2026

AVUI de 18 a 19.30h
Xerrada A FAVOR D’UNA LITERATURA D’ACCIÓ
Amb Lluis Alabern i Oscar Abril Ascaso, fila zero amb Antonio Ortega.

En el marc taxonòmic de les arts contemporànies trobem que, entre d’altres, de la confluència entre performativitat i art deriva, per exemple, el camp de les arts de performance o de la confluència entre producció videogràfica i arts visuals deriva el del video-art. Tot partint d’aquesta constatació, ens podríem interrogar pels marges de possibilitat per a l’existència d’un gènere definit com a novel·la d’art, a cavall entre la literatura de ficció i les arts visuals. En aquest camp, potser, fins i tot, podríem fabular amb diversos subgèneres, com ara, la literatura d’acció.

-

HOY de 18 a 19.30h
Conversación A FAVOR DE UNA LITERATURA DE ACCIÓN
Con Lluís Alabern y Oscar Abril Ascaso, fila cero con Antonio Ortega.

En el marco taxonómico de las artes contemporáneas encontramos que, entre otras cosas, de la confluencia entre performatividad y arte deriva, por ejemplo, el campo de las artes de performance, o de la confluencia entre producción videográfica y artes visuales deriva el del videoarte. Partiendo de esta constatación, podríamos interrogarnos sobre los márgenes de posibilidad para la existencia de un género definido como novela de arte, a medio camino entre la literatura de ficción y las artes visuales. En este campo, quizá incluso podríamos fabular con diversos subgéneros, como por ejemplo, la literatura de acción.

21/01/2026

Exposició "Art d'acció, un assaig expositiu a favor d'una literatura d'acció" d'Oscar Abril, un projecte d'Arxiu AIRE i CLUB9. Del 15 al 23 de gener de 2026.

Exposición "Arte de acción, un ensayo expositivo a favor de una literatura de acción" de Oscar Abril, un proyecto de Arxiu AIRE y CLUB9. Del 15 al 23 de enero de 2026.

19/12/2025

ÚLTIM DIA de l’exposició “A propósito de nada” de Mireia Cifuentes i Carlota Marquina.

[CAT]

"A propòsit de res, amb permís de Woody Allen."

Mireia Cifuentes i Carlota Marquina han triat aquest títol per presentar els seus darrers treballs. Un títol molt encertat i significatiu.

A més, potser convé saber que totes dues artistes, últimament, van de cap intentant moderar el desfermament que les envaeix. I no ens ha d'estranyar! La seva obra ha entrat en una fase obsessiva, un bucle del qual és difícil desprendre's.

Les obres que podrem veure en aquesta exposició són escarides, monocromes i aparentment simples. Com si no pretenguessin comunicar gairebé res i només tinguessin un objectiu merament decoratiu. En canvi, el buit que les impregna és molt eloqüent; en realitat, "Res" és el tema central de l'exposició, i una manera subtil de reconèixer el misteri i la bellesa de la seva existència.

Res com a matèria primera. Res com a tema. Res com a missatge. Res com a tot.

[ES]

"A propósito de nada, con permiso de Woody Allen."

Mireia Cifuentes y Carlota Marquina han elegido este título para presentar sus últimos trabajos. Un título muy acertado y significativo.

Además, quizás conviene saber que ambas artistas, últimamente van de cabeza tratando de moderar el desenfreno que las embarga. ¡Y no debe extrañarnos! Su obra ha entrado en una fase obsesiva, un bucle del que es difícil apearse.

Las obras que podremos ver en esta exposición son escuetas, monocromas y aparentemente simples. Como si no pretendieran comunicar apenas nada y únicamente tuvieran un objetivo meramente decorativo. En cambio, el vacío que las impregna es muy elocuente, en realidad, "Nada" es tema central de la exposición, y un modo sutil de reconocer el misterio y la belleza de su existencia.

Nada como materia prima. Nada como tema. Nada como mensaje. Nada como todo.

19/11/2025

Exposició "Bibliofilia pop (vol. II)" de Juan Miguel Muñoz, del 13 al 21 de novembre de 2025.

[CAT]
Encara que la divisa del segell De La Pulcra Ceniza sigui “editar diferent”, sempre hem professat una retuda admiració per les Arts Gràfiques tradicionals i la impremta vella. Tant és així que, en el seu dia, vam decidir crear una línia de publicacions de bibliòfil amb aquests nobles exemplars que ja ningú valora i que caminen tirats sense pena ni glòria. Així va néixer la col·lecció La Estampa Indeleble.

És habitual veure abandonats en encants i parades de coses velles, quan no llençades als contenidors, edicions de gran nivell editorial i belles publicacions de quan s'editava amb delicadesa. Tret d'excepcions, aquest material, d'autors esborrats i temàtiques desfasades, es degrada i acaba desapareixent. No totes es poden salvar, però les edicions més curioses o especialment distingides mereixen una segona oportunitat. Aquesta és la comesa de La Estampa Indeleble.
Perquè aquest llibre que ningú no vol susciti novament l'interès i pugui continuar en el circuit és imprescindible dotar-lo d'una nova identitat que el faci atractiu. L'operació que a aquest efecte li fem és neta, mínimament invasiva i sempre respectuosa amb la integritat del text: obrim el llibre, li extraiem la de cortesia o alguna altra pàgina exempta, hi imprimim la nova identitat, la reubiquem com a portada i procedim a tancar novament el volum. A continuació, el netegem, el presentem en una caixa de metacrilat sobre fons de vellut vermell i ho acreditem sense ometre res, indicant a la clara que sota la xocant i raríssima façana d'una improbable edició de "Smells like teen spirit" de Kurt Cobain, per posar un exemple, hi ha un fosc, oblidat, humil i bellíssim "Vidas de niños santos" de José Castells, publicat el 1906 per La Hormiga de Oro.

Des del 2011, aquests treballs els posem sota l'empara de La Estampa Indeleble, col·lecció editorial d'exemplar únic amb què estem operant des de llavors. Per desentendre'ns de la terminologia artística habitual, utilitzem la locució “llibres trucats” i definim el nostre treball com a Bibliofilia Pop.

17/10/2025

ÚLTIM DIA de l'exposició "primeres-impressions" comissariada per José Luis Bravo, amb els artistes: Borja Ballbé, Noemi Bogya, José Luis Bravo, Heidi Cavazos, Mery deC, Cristina Gomis, Jose
Lorrüe, Nadhia Nizarala, Sílvia Parés, Soledad Soler.

[CAT]
primeres-impressions és un projecte comissariat per José Luis Bravo, formalitzat en una exposició i una publicació, que reuneix l’obra d’autors i autores de diverses nacionalitats, que comparteixen haver-se format en fotografia a Barcelona i mantenir una trajectòria professional i continuada en aquesta disciplina
En contraposició a una mirada contemporània, intencionadament reduccionista, fugaç i epidèrmica, que opera sota el mercantilisme i la banalitat dels likes, primeres-impressions vol enunciar i recordar l’instant en què es desencadena un complex procés d’anàlisi formal i conceptual que culmina amb la construcció d’una imatge de naturalesa fotogràfica.
Renunciant a una exposició a l’ús, primeres-impressions reivindica les múltiples dialèctiques que es donen de manera natural dins d’un corpus d’imatges que conviuen en un mateix espai-temps. Una aposta per l’emergència, des de la mirada de cada espectador, de múltiples possibilitats narratives i discursives sorgides de les trobades, els acords i les col·lisions entre imatges de diferents autories i procedències. Fragments deslocalitzats del seu context original són aquí abandonats a la potència de l’atzar com a generador de possibilitats insospitades.

16/10/2025

Exposició "primeres-impressions" comissariada per José Luis Bravo, amb els artistes: Borja Ballbé, Noemi Bogya, José Luis Bravo, Heidi Cavazos, Mery deC, Cristina Gomis, Jose
Lorrüe, Nadhia Nizarala, Sílvia Parés, Soledad Soler.

[CAT]
primeres-impressions és un projecte comissariat per José Luis Bravo, formalitzat en una exposició i una publicació, que reuneix l’obra d’autors i autores de diverses nacionalitats, que comparteixen haver-se format en fotografia a Barcelona i mantenir una trajectòria professional i continuada en aquesta disciplina

En contraposició a una mirada contemporània, intencionadament reduccionista, fugaç i epidèrmica, que opera sota el mercantilisme i la banalitat dels likes, primeres-impressions vol enunciar i recordar l’instant en què es desencadena un complex procés d’anàlisi formal i conceptual que culmina amb la construcció d’una imatge de naturalesa fotogràfica.

Renunciant a una exposició a l’ús, primeres-impressions reivindica les múltiples dialèctiques que es donen de manera natural dins d’un corpus d’imatges que conviuen en un mateix espai-temps. Una aposta per l’emergència, des de la mirada de cada espectador, de múltiples possibilitats narratives i discursives sorgides de les trobades, els acords i les col·lisions entre imatges de diferents autories i procedències. Fragments deslocalitzats del seu context original són aquí abandonats a la potència de l’atzar com a generador de possibilitats insospitades.

26/09/2025

ÚLTIM DIA de l'exposició "Desfilar l’eco d’Ariadna" de Carmen Hurtado.

[CAT]
Desfilar l’eco d’Ariadna és una instal·lació poètico-visual de l’artista Carmen Hurtado Pérez.
En aquest recorregut expositiu no hi ha herois, ni centre, ni sortides. El Minotaure és la por a l’autoconeixement; Ariadna és la protagonista que desfila el relat, qüestiona l’heroi, trenca amb la lògica del camí, és la deessa blanca.
La llibertat o el destí no s’assoleix: es desfà, es broda, es camina, sona com un eco.
L’exposició reuneix una selecció d’obres produïdes al llarg dels darrers quinze anys: destaquen pintures i gravats amb tècnica mixta on la paraula és brodada i dibuixada, i es fa visible l’evolució tècnica en les seves últimes obres. Dins la selecció hi ha una acció de videoart, Libertatis, que va formar part de l’exposició d’Agnès Varda al CCCB de Barcelona l’any 2024.
Les obres s’organitzen en nuclis temàtics: cos i deriva; el rostre del Minotaure; el fil labris; la metamorfosi.
Cada obra és un eco de la llegenda, i l’escolta del visitant és la dels sentits. La poesia visual i les obres creen un conjunt de ressonàncies.
Amb referències que van de Nietzsche a Kant, Borges i Louise Bourgeois, Carmen Hurtado construeix una topografia on el destí no és una utopia, una conquesta, sinó un interrogant. Perquè potser, com diu l’artista, “la llibertat no es troba en la sortida, sinó en el viatge errant de l’escolta”.

Galeria H2O

20/04/2026

06/03/2026

16/02/2026

23/01/2026

21/01/2026

19/12/2025

19/11/2025

17/10/2025

16/10/2025

26/09/2025

Dirección

Horario de Apertura

Teléfono

Página web

Notificaciones

Atajos

Compartir

Categoría

Lunes	16:00 - 20:00
Martes	16:00 - 20:00
Miércoles	16:00 - 20:00
Jueves	16:00 - 20:00
Viernes	16:00 - 20:00