Museus de Sant Cugat

Un museu descentralitzat, amb diverses seus en diferents punts de la ciutat, que conformen la xarxa de Museus de Sant Cugat. La fundació del monestir de Sant Cugat d’Octavià se situa en el segle IX, en el context de l’expansió del monaquisme benedictí als comtats catalans sota l’impuls de la monarquia franca. Durant els segles X i XI la comunitat de Sant Cugat experimentarà un gran creixement i ti

ndrà força influència política i espiritual dins la diòcesi i el comtat de Barcelona. El monestir acull una exposició permanent que explica la seva evolució arquitectònica, així com els aspectes més significatius de la vida de la seva comunitat benedictina. El claustre del Monestir conté un dels conjunts d’escultura romànica més remarcables de Catalunya i del romànic en general. El Museu del Tapís Contemporani - Casa Aymat és una subseu dedicada a l’art contemporani i, especialment, a l’art tèxtil. Fou la seu d’una fàbrica de tapissos i catifes, en actiu fins el 1981. Amb Tomàs Aymat s’hi va produir obra de marcada estètica noucentista i encàrrecs per a importants institucions del país. Destacà la tasca renovadora que s’hi va dur a terme a partir dels anys cinquanta, de la mà de l’emblemàtic artista Josep Grau-Garriga, i que conformaria la innovadora Escola Catalana de Tapís, una nova manera d’entendre l’art tèxtil. El Celler Modernista és una altra subseu en procés d’obertura. Construït per Cèsar Martinell l'any 1921 per encàrrec de la Cooperativa Vitivinícola de Sant Cugat. Una exposició permanent explicarà el procés d'elaboració del vi i la transformació de Sant Cugat d'una vila agrícola a una ciutat de serveis. La Capella de Sant Domènec és de voltants del 1700, construïda per Domènec Matas. Els Matas, eren una família potentada amb terres i que participava al negoci de la provisió de carn a Barcelona. Aviat s’hi disposà un retaule dedicat a la Mare de Déu de la Pietat, Sant Baldiri i Sant Domènec, però fou aquest darrer qui li donà nom a causa de la seva popularitat com a protector contra les febres palúdiques, endèmiques a la vila. La capella s’aixecà a tocar de la cruïlla de camins que duien a Terrassa, Rubí i el Llobregat, marcada des de temps medievals amb una creu de terme. Amb els anys, la capella va caure en l’abandonament fins que fou restaurada l’any 2008.