IPHES - Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social

IPHES - Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social Centre CERCA dedicat a la recerca, docència i socialització de l'evolució humana

MSc in Quaternary Archaeology and Human Evolution: https://www.facebook.com/prehistoriaURV/

🗣️ L’IPHES-CERCA estuda com el fum dels fogars paleolítics podia afectar la salut humana recreant foc dins d’un experi...
16/03/2026

🗣️ L’IPHES-CERCA estuda com el fum dels fogars paleolítics podia afectar la salut humana recreant foc dins d’un experimental.

🏔️ L’experiment s’ha dut a terme a ( ), a uns 1.600 metres d’altitud, on s’ha construït un iglú per reproduir les condicions d’un habitatge en ambient fred. A l’interior s’hi va encendre un fogar i una llàntia, monitoritzant variables com la temperatura, el CO₂ i les partícules en suspensió.

🪵 🦴 El combustible utilitzat va ser fusta de pi roig i ossos de cavall, per estudiar l’ús de combustibles alternatius en situacions d’escassetat de llenya, una estratègia que podria haver estat habitual entre els grups caçadors-recol·lectors.

✍️ L’experiment forma part del projecte PALFUEL (PID2023-148678NB-100), liderat per la Dra. Ethel Allué (IPHES-CERCA i ), i finançat pel Ministeri de Ciència, Innovació i Universitats () i ha comptat amb la participació d’investigadores de l’IPHES-CERCA, la , la i la .eus, i amb el suport de l’associació Ohmamiglú.

🫶 Volem donar les gràcies a totes les persones voluntàries que han participat en el desenvolupament d’aquest experiment.

🔗 Més informació a la web de l’IPHES-CERCA (enllaç a la bio).

💜 Aquest diumenge, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona.A l’IPHES-CERCA volem sumar-nos a aquesta jornada...
06/03/2026

💜 Aquest diumenge, 8 de març, celebrem el Dia Internacional de la Dona.

A l’IPHES-CERCA volem sumar-nos a aquesta jornada presentant-vos les dones que formen part del nostre centre i que, cada dia, contribueixen a fer avançar la recerca 🔝🔝

🗣️ L’IPHES-CERCA i tot el seu personal estem plenament compromesos amb la igualtat de drets i d’oportunitats entre dones i homes. Però encara queda camí per recórrer.

💪 Cal continuar treballant perquè aquests valors estiguin plenament integrats en el conjunt de la nostra societat, perquè la ciència del futur també es construeix amb igualtat

🗣️ Un esquelet gairebé complet de bisó de fa 4.000 anys, amb una punta de fletxa de coure incrustada entre les costelles...
10/02/2026

🗣️ Un esquelet gairebé complet de bisó de fa 4.000 anys, amb una punta de fletxa de coure incrustada entre les costelles, ha estat descobert a la Sima d’Arrafela, al Parc Natural d’Urbasa i Andía (Navarra). A la mateixa cavitat també s’hi han recuperat restes d’un lleó de les cavernes, extingit fa uns 12.000 anys.

❗️El conjunt, datat al final del Calcolític, constitueix un dels descobriments arqueològics més rellevants realitzats a Navarra en les darreres dècades. La troballa aporta una evidència directa de la interacció entre les comunitats humanes i la gran fauna salvatge, i ofereix una escena excepcional conservada durant mil·lennis.

🦬 Els estudis preliminars indiquen que podria tractar-se d’un bisó europeu (Bison bonasus), una identificació pendent de confirmació genètica. Si es confirma, seria la primera evidència d’aquesta espècie a la península Ibèrica i una peça clau per comprendre l’evolució dels bisons europeus.

✍️ Entre els investigadors implicats en l’estudi hi ha el Dr. Antonio Rodríguez-Hidalgo, investigador de i associat a l’IPHES-CERCA.

🫶 Des de l’IPHES-CERCA volem felicitar tot l’equip responsable d’aquesta troballa extraordinària, entre els quals hi ha investigadors i grans amics!

🔗 Més informació a la web de l’IPHES-CERCA (apartat “Notícies IPHES” de la bio)

🗣️ Un estudi experimental publicat a , amb participació de l’IPHES-CERCA, demostra que rostir tortugues directament al ...
30/01/2026

🗣️ Un estudi experimental publicat a , amb participació de l’IPHES-CERCA, demostra que rostir tortugues directament al foc podia reduir dràsticament l’esforç i el temps de processament fa desenes de milers d’anys.

🐢 La recerca demostra que cuinar-les permetia processar-les fins a set vegades més ràpid. Mentre que en cru podia requerir entre 9 i 49 minuts, amb exemplars rostits el temps es reduïa a només 5–7 minuts, amb un procés molt més uniforme 🔥

🍗 L’estudi ha comparat el processament de tortugues crues i rostides per part de persones expertes i no expertes, i conclou que la cocció facilita l’accés a la carn: la calor fragilitza la closca i el plastró, estova els teixits I redueix la necessitat d’aplicar força.

🥂 Un dels aspectes més rellevants és que cuinar-les reduïa la dependència de l’experiència, cosa que podria haver facilitat la participació de més individus en la preparació d’aliments i haver influït en l’organització i cooperació dins dels grups humans prehistòrics.

✍️ Nabais, M. et al. (2026). Experimental analysis of roasted and raw turtle butchery and implications for early human cognition and behaviour. Scientific Reports. DOI: 10.1038/s41598-025-31738-z

🔗 Més informació al web d’IPHES-CERCA (apartat “Notícies IPHES” a la bio)

📸 Evidència de cremades i percussió en exemplars de tortugues Testudo hermanni.

🗣️ Des de l’equip de l’IPHES-CERCA us desitgem unes molt bones festes i que a aquest 2026 ens retrobem amb més força, en...
21/12/2025

🗣️ Des de l’equip de l’IPHES-CERCA us desitgem unes molt bones festes i que a aquest 2026 ens retrobem amb més força, energia i il·lusió que mai! 😍

📸 Maria D. Guillén / IPHES-CERCA

🗣️ La fotògrafa de l’IPHES-CERCA, Maria D. Guillén, ha estat guardonada amb el primer premi de la modalitat general de ...
19/12/2025

🗣️ La fotògrafa de l’IPHES-CERCA, Maria D. Guillén, ha estat guardonada amb el primer premi de la modalitat general de , un dels certàmens de fotografia científica més prestigiosos de l’Estat, impulsat pel i la

😍 La imatge premiada, , captura l’instant exacte en què un percutor impacta contra el sílex. Un gest aparentment simple que amaga intenció, coneixement i origen: el moment en què el pensament es converteix en tecnologia, i la pedra, en eina

❗️La fotografia científica és molt més que documentació: és rigor, preparació, intuïció i sensibilitat per captar moments únics del procés de recerca, instants que si no es registren es perden per sempre

🫶 Volem felicitar a la Maria, que amb una mirada jove i personal ha contribuït decisivament a fer visible la recerca en evolució humana, portant imatges de l’IPHES-CERCA a mitjans d’arreu del món i apropant descobriments tant importants com el de ( ) a la societat.

La seva feina no només documenta: emociona i connecta la ciència amb les persones.

🔗 Més informació al web de l’IPHES-CERCA (apartat “Notícies IPHES” de la bio).

📸 Génesis. Fotografia premiada a l’edició de . Autoria: Maria D. Guillén

📸 Maria D. Guillén als jaciment d’Atapuerca. Foto: Francesc Marginedas.

📸 Making-of de amb la Gloria Cattabriga, especialista amb tecnologia lítica. Foto: Maria D. Guillén

04/12/2025

🗣️ Ens alegra molt anunciar-vos el llançament d’“Esqueletos en Línea”, el nou repositori web d’accés obert que reuneix centenars de models 3D de la seva Col·lecció Osteològica de Referència ( -IPHES)

🦴 🦷 El portal posa a disposició de la comunitat prop de 50 individus digitalitzats, entre mamífers i aus, que sumen més de 2.000 ossos escanejats en alta resolució

👩‍💻 🤳 El portal incorpora un visor 3D integrat i enllaços de descàrrega de tots els models, allotjats al repositori CORA de la Generalitat de Catalunya. El projecte continuarà ampliant-se amb noves digitalitzacions.

Volem donar les gràcies als centres de protecció animal i a les institucions nacionals i internacionals que han contribuït a consolidar una col·lecció de referència en constant creixement

🫶 El projecte “Esqueletos en Línea” és una realitat gràcies al finançament de mitjançant la convocatòria María de Guzmán

❗️Amb “Esqueletos en Línea”, l’IPHES-CERCA reforça el seu compromís amb la ciència oberta, fomentant la transparència i l’accés lliure al coneixement científic

🔗 Més informació al web de l’IPHES-CERCA (apartat “Notícies IPHES” de la bio).

👉 Consulteu-lo aquí: https://cor.iphes.cat

🗣️ La sisena campanya d’excavació al jaciment de Cal Sitjo (Sant Martí de Tous, Anoia) ha permès ampliar i consolidar la...
20/11/2025

🗣️ La sisena campanya d’excavació al jaciment de Cal Sitjo (Sant Martí de Tous, Anoia) ha permès ampliar i consolidar la seqüència cronològica del jaciment amb noves datacions que arriben fins als 10.200 anys abans del present.

🐑 🛖 Aquestes dades reforcen el potencial de Cal Sitjo com un jaciment clau per estudiar la transició entre les darreres societats caçadores-recol·lectores del Mesolític i els primers grups agricultors i ramaders del Neolític, un període encara poc documentat a la Catalunya central.

❗️La potència estratigràfica del jaciment, amb més de vuit metres de dipòsits quaternaris, i la presència d’evidències d’activitat domèstica com fogars, possibles estructures d’hàbitat i una intensa producció lítica, el consoliden com un referent per aprofundir en els processos culturals i tecnològics de les primeres comunitats humanes de la conca de l’Anoia.

Les futures campanyes permetran completar aquesta seqüència excepcional i aportar noves dades sobre l’organització social i les pràctiques quotidianes d’aquestes poblacions prehistòriques.

🔗 Més informació a la web de l’IPHES-CERCA (apartat de “Notícies IPHES” de la bio)

L’excavació està dirigira pel Dr. Bruno Gómez de Soler, investigador de l’IPHES-CERCA i s’emmarca en el projecte de recerca quadriennal “Territoris prehistòrics de la conca de l’Anoia” i ha estat finançada pel Departament de Cultura (CLT009/22/00044) i l’Ajuntament de Sant Martí de Tous.

Ha comptat amb el suport de l’associació Amics de Sant Martí de Tous i, sobretot pel propietari dels terrenys 🙌

🗣️ La darrera campanya arqueològica a la Cova dels Xaragalls (Vimbodí-Poblet) ha combinat tecnologia d’avantguarda i for...
19/11/2025

🗣️ La darrera campanya arqueològica a la Cova dels Xaragalls (Vimbodí-Poblet) ha combinat tecnologia d’avantguarda i formació universitària per aprofundir en el coneixement de la prehistòria de la Conca de Barberà.

⛏️ Entre el 13 i el 31 d’octubre, estudiants d’Arqueologia de la i la han treballat amb investigadors de l’IPHES-CERCA i en l’excavació i documentació de la cambra central de la cova, on s’han recuperat centenars de restes humanes i materials associats als primers usos de l’espai.

💀🕵️‍♀️ La campanya ha incorporat escaneig làser 3D i tècniques de modelatge digital, així com una revisió del potencial artístic de les parets de la cavitat. Segons Josep Vallverdú (IPHES-URV), la cova és “un arxiu natural amb 40.000 anys d’història ambiental i cultural”.

Els treballs han comptat amb el suport del (Fundació Carulla) i la col·laboració de la Finca Grans Muralles (Família Torres) i el PNIN de Poblet, en el marc del projecte quadriennal de recerca de l’IPHES-CERCA finançat per la Generalitat de Catalunya.

🔗 Més informació a la web de l’IPHES-CERCA (apartat de “Notícies IPHES” de la bio)

📸 Equip de l’IPHES-CERCA i de la URV durant els treballs d’excavació. Foto: Antonio Rodríguez-Hidalgo / CSIC / IPHES-CERCA.

📸 Ana Batet, estudiant d’arqueologia i membre de l’equip d’excavació durant els treballs d’exhumació d’un crani humà de la prehistòria recent. Foto: Josep Vallverdú / IPHES-CERCA.

📸 Restes humanes pertanyents a la cambra sepulcral de la Cova dels Xaragalls. Foto: Josep Vallverdú / IPHES-CERCA.

📸 Crani humà complet recuperat a la cambra sepulcral de la Cova dels Xaragalls. Foto: Josep Vallverdú / IPHES-CERCA.

🗣️ Un estudi publicat a la revista i liderat per Maria Boada () de l’ , amb la participació de Rosa Huguet () del mate...
18/09/2025

🗣️ Un estudi publicat a la revista i liderat per Maria Boada () de l’ , amb la participació de Rosa Huguet () del mateix centre, ha analitzat més de 200 ossos de conill trobats al nivell TE9d de la Sima del Elefante (), amb 1,2 milions d’anys d’antiguitat.

Els resultats mostren que aquestes restes no són fruit d’un únic depredador, sinó de l’acció combinada d’un , un i un petit . Aquest últim, probablement una mostela, apareix per primera vegada identificat com a agent acumulador en el registre fòssil.

Aquesta recerca aporta noves claus per entendre la complexa interacció entre depredadors i els primers humans d’Europa, i ajuda a evitar confusions entre marques produïdes per animals i activitats humanes.

✍️ Boada, M., & Huguet, R. (2025). Accumulation and hunting agents of leporids: the TE9d assemblage from Sima del Elefante site (Sierra de Atapuerca). Historical Biology. https://doi.org/10.1080/08912963.2025.2547962

👉 Més informació a la web de l’ -CERCA (apartat de “Notícies IPHES” a la bio).

📸 Ossos de conill amb marques de depredació. Foto: M. Boada / R. Huguet / IPHES-CERCA

🗣️ El duc (Bubo bubo), el rapinyaire nocturn més gran d’Euràsia, amaga uns hàbits alimentaris molt més complexos del que...
05/09/2025

🗣️ El duc (Bubo bubo), el rapinyaire nocturn més gran d’Euràsia, amaga uns hàbits alimentaris molt més complexos del que es pensava.

Un estudi publicat a la revista i liderat per Mario Marqueta (.marqueta) de l’ , amb la participació de personal investigador del propi centre i de la .eus, ha analitzat durant un any les restes acumulades per un duc a la muntanya d’Oliva (Tarragona).

Els resultats mostren que un mateix individu pot generar acumulacions d’ossos de maneres molt diferents: desplomant i esquarterant, regurgitant egagròpiles o combinant ambdues estratègies.

Les restes analitzades presenten ossos picotejats, trencats, digerits i fins i tot ratllades que podrien confondre’s amb marques humanes.

Aquest treball posa de manifest com l’estudi dels rapinyaires actuals ens obre una finestra privilegiada per interpretar millor el passat arqueològic i paleontològic.

✍️ Marqueta, M., Boada, M., Núñez-Lahuerta, C., & Huguet, R. (2025). Neotaphonomic Analysis of Bone Accumulation by a Nocturnal Raptor (Bubo bubo): Evidence From Avian Remains in Oliva Mountain (Tarragona, Spain). International Journal of Osteoarchaeology. https://onlinelibrary.wiley.com/doi/10.1002/oa.70011

🔗 Més informació a la web de l’IPHES-CERCA (apartat de “Notícies IPHES” de la bio)

📸 Elements de l’ala en connexió anatòmica de diversos individus. Foto: Maria D. Guillén / M. Marqueta / IPHES-CERCA

📸 Danys al bec i a la digestió en ossos d’ocells de diferents zones de la muntanya d’Oliva. Foto: Maria D. Guillén / M. Marqueta / IPHES-CERCA

📸 Ubicació de la muntanya d’Oliva i una imatge del duc (Bubo bubo)

🗣️ Els óssos de les cavernes no eren tan herbívors com es pensava!Un estudi liderat per l’ i l’Acadèmia Romanesa de Cièn...
04/09/2025

🗣️ Els óssos de les cavernes no eren tan herbívors com es pensava!

Un estudi liderat per l’ i l’Acadèmia Romanesa de Ciències i publicat a la revista revela que aquests animals adaptaven la seva dieta als paisatges locals del sud-est europeu fa més de 35.000 anys.

L’anàlisi de 495 dents fòssils mostra que, en comptes de tenir una alimentació homogènia, variaven la dieta segons els recursos disponibles. Aquesta especialització local, però, els va fer més vulnerables als canvis climàtics del Plistocè superior i va acabar portant-los a l’extinció.

Els resultats qüestionen la visió tradicional d’una espècie exclusivament herbívora i aporten noves pistes sobre les causes de la seva desaparició.

✍️ Duñó-Iglesias, P., Ramírez-Pedraza, I., Rivals, F. et al. (2025). Dental microwear of cave bear (Ursus spelaeus) reveals locally adapted foraging strategies in South-Eastern Europe during late MIS 3. Palaeogeography, Palaeoclimatology,Palaeoecology. https://doi.org/10.1016/j.palaeo.2025.113200

🔗 Més informació a la web de l’IPHES-CERCA (apartat de “Notícies IPHES” de la bio)

Dirección

Tarragona

Página web

Notificaciones

Sé el primero en enterarse y déjanos enviarle un correo electrónico cuando IPHES - Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social publique noticias y promociones. Su dirección de correo electrónico no se utilizará para ningún otro fin, y puede darse de baja en cualquier momento.

Contacto El Museo

Enviar un mensaje a IPHES - Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social:

Atajos

Compartir